L'empresa no vol reconèixer el deute que ha contret amb les treballadores i els treballadors, xifrat en uns 400.000€
Aquest vespre s'ha llegit al ple el manifest unitari de les treballadores i els treballadors publicat a l'anterior article.
El regidor Jordi Miró i el propi alcalde, Antoni Morral, han respost l'escrit esmentant el context de crisi pel que passem i la difícil conjuntura econòmica que afecta, entre d'altres, les arques municipals. Raó per la qual el govern va haver de fer marxa enrere l'octubre anunciant que se'n desdeia del preacord del 17 de juny.
Miró ha dit que no estava d'acord amb la paraula "deute", emprada per les forces sindicals per quantificar la diferència que suposaria la retroactivitat del 2008 i iniciar el 2009 amb aquesta xifra consolidada. Són 600.000€. L'escenari que planteja el govern - la pròrroga del conveni vigent el 2008 i l'aplicació de la clàusula de revisió en funció de l'IPC, suposaria uns 200.000€. El deute és d'aproximadament 400.000€.
Justament una quantitat que les treballadores i els treballadors no volem perdre i demanem al govern que la reconegui, manifestant-nos oberts a negociar de quina manera s'abonen aquests diners a la plantilla.
L'alcalde s'ha aferrat a la paraula "predisposició" per la negociació per dir que el govern s'hi posarà de valent, amb els representants de les treballadores i els treballadors per aconseguir el millor conveni possible, que satisfaci a totes les parts.
Quan se li ha demanat que ens poséssim a treballar ambdues parts - empresa i representants sindicals - immediatament, demà mateix, si calia, per donar resposta a les inquietuds de la plantilla, s'ha remès a la reunió programada per mitjan novembre. Una trobada programada anteriorment a dues reunions prèvies, de caràcter més tècnic, en les quals s'havien d'estudiar les xifres.
En fi, paraules grandiloqüents com a resposta, però buides de contingut i sense l'assumpció de la responsabilitat que li pertoca per part del govern davant l'incompliment del preacord econòmic. Paraules, sembla, dites per sortir del pas. I no pas per afrontar i assumir que que el mateix govern va crear unes expectatives, el juny, que ara no vol fer seves ni, de moment, apunta cap alternativa viable que permeti que la plantilla municipal acabi suportant el pes de la crisi amb una minva econòmica.
Ho hem escrit: no ho acceptarem de cap manera. Som conscients de la crisi i restem oberts a negociar de quina manera s'executa el pactat. Però mai a pagar-la. Ara és el torn del govern local i que ens expliqui la seva alternativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada