"Ja sé que en aquests moments estem en un procés de negociació del conveni. Mira, si el conveni estigués signat, ja estaria signat, però no està signat i s’ha de posar tot una altra vegada damunt la taula. Perquè, si no podem pujar la pressió fiscal, veurem fins a on podrem retallar els pressupostos, l’activitat econòmica ha baixat de tal manera que els ingressos ordinaris ja no seran els que han estat fins ara, per tant, la capacitat econòmica de l’Ajuntament és diferent. Per tant, aquí tots plegats hem de ser conscients de la situació."
Justament el que ha passat, com hem informat els sindicats que negociem el conveni, ha estat el que Antoni Morral deia a l'entrevista i remarquem en negre. Tot damunt de la taula i les treballadores i els treballadors en quedem amb el cul a l'aire. Qui ens compensa la pèrdua del poder adquisitiu?. Hem de pagar la crisi els i les treballadores de la casa gran? Què ha passat des del juliol fins a l'octubre perquè canviïn tant les coses? Com diu Morral, si s'hagués firmat el conveni el juliol, "ja estaria signat" (sic) i l'haurien de complir? Per què no ara?
L'alcalde ens ha deixat amb el cul a l'aire. És per això que el dijous dia 30 d'octubre i en el decurs del ple ordinari els representants de les treballadores i els treballadors li ho recordarem amb una acció decidida i espectacular. Respectuosa però imaginativa, carregada de simbolisme amb la intenció que l'alcalde, Antoni Morral, recondueixi la situació i les treballadores i els treballadors puguin fer la seva feina amb la normalitat habitual.
* A la fotografia apareixen dolços japonesos. No confondre amb parts de l'anatomia humana amb les quals mantenen una curiosa i simpàtica semblança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada